Ànima Bcn
Google
El Santuari de la Mare de Déu de Núria és un lloc que impressiona tant per l’entorn com per la seva arquitectura.
No és un edifici antic i carregat d’ornaments, sinó més aviat sobri i adaptat a la muntanya: teulades de pissarra, pedra i fusta que s’integren molt bé amb el paisatge pirinenc. Es nota que està pensat per resistir el clima dur d’aquí dalt i, alhora, per oferir calidesa i recolliment a qui hi entra.
Quan hi vaig anar, em va sorprendre que no hi hagués aglomeracions. Tot era tranquil, i això feia que pregar fos fàcil i natural. A més de l’església principal, hi ha una capella especial per a la pregària, un espai íntim que convida a parar i respirar. També em va agradar que no calgués fer cues per acostar-se a la imatge de la Mare de Déu: és un accés directe, senzill i respectuós.
Tot el conjunt és molt accessible, i l’arribada amb el cremallera des de Ribes de Freser o Queralbs ja forma part de l’experiència: el viatge et va preparant per l’ambient de pau que es respira a la vall. En definitiva, és un lloc on natura, espiritualitat i silenci es troben d’una manera molt especial.
Un detall curiós: s’estava tan bé i hi havia tanta pau que se’m va passar l’estona sense adonar-me’n... i gairebé em quedo tancada allà dins! Eren les vuit tocades i jo encara pregant. Per sort vaig mirar el rellotge a temps i, sobretot, gràcies a l’actitud del rector i dels altres dos capellans, que amb molta amabilitat i respecte van esperar que acabés el meu moment de pregària abans de tancar. Un gest senzill, però que diu molt del tracte humà i acollidor que vaig rebre. Moltes gràcies! 🙏🏼💖